11 de març de 2021, un any de la pandèmia a Parets

11 de març de 2021, un any de la pandèmia a Parets
11 de març de 2021, un any de la pandèmia a Parets

Era dimecres a la tarda i continuo tenint ben present com va arribar el Coronavirus a Parets del Vallès.

Aquell dia, l'11 de març de 2020, al matí celebràvem un Consell d'alcaldies al Circuit de Barcelona-Catalunya i sense cap mesura de distanciament ni de protecció, els alcaldes i alcaldesses no donàvem crèdit a la pandèmia que a les següents hores hauríem de començar a gestionar.

A mitja tarda, a l'Ajuntament es constituïa la Taula de Feminismes i LGTBI, una de les brillants iniciatives de la companya Kènia Domènech, pionera sens dubte en la Regidoria de Feminismes, LGTBI i Tranversalitats.

Durant la seva celebració rebo una trucada del director de l'Hospital de Mollet, el sempre molt atent, Jaume Duran que em comunica el primer cas positiu de Covid-19 al centre de dia de la Residència Pedra Serrada.

Es tractava d'una àvia de Lliçà d'Amunt, que al cap de pocs dies perdria la vida juntament amb una vintena d'avis i àvies de la residència i centre de dia. 

L'endemà, la Generalitat ens comunica el tancament del centre de dia fins a nou avís i les restriccions també a la residència.

Des d'aquell dia, el Govern Plural es va posar mans a l'obra i va celebrar comitès de crisi per afrontar la gestió de la pandèmia al nostre poble. Entre tots i totes vam decidir quins serveis manteníem oberts, quins serveis mínims oferiríem.

Començàvem a parlar del possible teletreball entre els empleats del consistori, del tancament de les escoles i de la majoria d'equipaments, de si manteníem o no la celebració dels mercats ambulants dels dilluns i dimecres...

La situació més crítica va arribar la tarda del diumenge 15 de març quan en una reunió d'urgència vam assumir la realitat que s'acabaria imposant durant tants i tants mesos.

Vam posar totes les eines disponibles de l'Ajuntament per poder donar servei a tota la ciutadania: atenció domiciliària, repartiment dels àpats per a la gent gran, tramesa de medicaments i tot allò que fes falta.

Vam activar un telèfon d'atenció a la ciutadania, de dilluns a diumenge, que va sobrepassar l'atenció que mai des del consistori s'havia ofert. Mai podrem agrair tota la feina que els treballadors municipals van dur a terme durant aquells primers dies de la pandèmia.

Tampoc podem oblidar tot el treball de la resta de serveis essencials que no es va poder quedar a casa durant aquelles setmanes i que va haver de posar en risc la seva salut per atendre a la ciutadania.

Aquelles primeres setmanes sabíem molt poca cosa de la Covid-19 i ens vam centrar en els treballs de desinfecció dels nostres carrers, places i dels contenidors.

Al mateix temps començaven a arribar peticions de col·laboració per part de voluntariat, per elaborar mascaretes, per portar ulleres de busseig, per portar menjar i/o medicaments a veïns i veïnes que estaven confinats...

La xarxa de voluntariat va ser tan gran que la complexa situació viscuda es va poder superar amb el seu esforç i dedicació.

I així, cada dia a les 8 del vespre els aplaudiments servien per donar les gràcies als treballadors sanitaris que es van deixar la pell per atendre, sense gairebé recursos en els primers mesos, i a la resta de serveis essencials.

Policia Local i Protecció Civil van jugar un paper rellevant al nostre poble. Sempre recordarem la felicitació dels aniversaris dels més menuts quan no es podia sortir al carrer i la participació en les concentracions al carrer.

Amb el temps vam anar normalitzant moltes d'aquelles restriccions, i un any després estem pel camí de dir adéu a aquesta pandèmia. Els avis i àvies de la residència ja han estat vacunats i ja poden tornar a fer sortides a l'exterior.

El Coronavirus marxarà, però malauradament ens deixarà una situació social i econòmica molt delicada i on les prioritats dels governs municipals hauran de ser treballar per aconseguir una reconstrucció on no es deixi a ningú enrere.

Avui 11 de març de 2021, des de l'oposició, vull tornar a remarcar i agrair tot l'esforç, moltes vegades anònim, que tantes i tantes persones van dedicar de forma desinteressada per donar un bon servei a la comunitat.

Moltíssimes gràcies.