El poble que tant has estimat i que tant t’estima està consternat, desolat, colpit…

Parets plora, commocionat, la teva pèrdua. Encara ningú no se’n sap avenir.

Ningú no dóna crèdit al fatídic desenllaç en la teva gran gesta de Somiar Gran.

No sabem trobar cap escletxa de consol, però si n’hi hagués alguna, molt ínfima, ens trasllada amb tu, a la pau i al silenci que es troba als cims més alts.

No hi ha vida més plena que la que es viu intensament.

No hi ha vida més feliç que la que et fa brillar els ulls.

Has perseguit els teus somnis, amb valentia, amb coratge, amb tenacitat, sense por.

La teva empremta deixa escrit que res no és impossible, que cal lluitar pels somnis, perseguir-los i no deixar-los anar.

No hi ha sostres del món que no hagin sentit la teva petjada.

I amb orgull, honor i entusiasme, has portat Parets, als sostres del món.

“El món és el meu poble, Parets és el meu món”, escrivies el 2013 per desitjar-nos Bon Nadal. Un poema que descriu la teva estima per la nostra vila. Diu així:

Per a alguns, Parets pot ser tan sols un petit lloc en el món,

Un bocí de terra en la immensitat de l’univers,

Un pessic d’història, un polsim d’alegria

Un xic d’esperança, un raig d’il·lusió.

Però quan t’apropes, mica en mica, i trepitges Parets

Quan hi vius i el vius,

Quan el sents,

Quan ensumes la boira del matí,

Quan veus pondre el sol rere Gallecs,

Quan la gebrada cau sobre el verd de Can Serra,

Quan el glaça fa una fina capa sobre el llac,

Quan escoltes les veus de la seva gent,

Quan la quitxalla inunda la plaça per Sant Jordi

Quan somriures i rialles fan esclatar la festa major,

Quan sents recitar els seus poetes,

Quan gralles i tabals amenitzen els vespres de dimarts

Quan hi vius i el vius, i el sents,

Només aleshores, t’adones que Parets és Gegant.

Gegant com el Marcel, com l’Elisenda i el Llucifer,

Un poble amb un cor gegant,

El de la seva gent.

Una vila que batega.

Per a alguns, tan sols, un petit lloc en el món.

Sergi Mingote, no hi ha prou paraules per agrair el teu compromís amb Parets.

En nom del teu poble, Sergi: Gràcies, moltes gràcies.

I en nom de la institució i de tot el poble, donem tot l’escalf i suport a la teva família i al teu entorn més proper, en especial a la teva dona i filla, la Míriam i la Júlia, als teus pares, el José Luis i la Juani, a la Isabel, a l’Iris, a l’Arnau, al Marcel i la Zoe.

Ens teniu, pel que calgui, al vostre costat.

Sergi, descansa en pau.

Manifest institucional acte en record de Sergi Mingote Moreno